Avui he llegit a l’Ara un extracte
literal de la Sra. Dolors Camats en relació al caràcter
plebiscitari de les eleccions autonòmiques. El ressaltat del diari
deia el següent:
“Ningú
farà fora ICV de la defensa de la sobirania, ni un president
acorralat ni per una esquerra que prioritza la llibertat a la
justícia”.
Voldria
fixar-me en la part final de la frase que parla d’una esquerra que
prioritza la llibertat a la justícia.
La
veritat, durant molta estona no he pogut continuar llegint. Se me
n’ha
anat el cap intentant trobar la contraposició que ella marca entre
les dues paraules.
És possible la llibertat sense la
justícia? Penso que en un valor abstracte probablement sí. Però,
si ho intentem extrapolar en la nostra realitat social, se’m fa
difícil d’entendre-ho així; serà lliure un nen quan sigui adult
si no ha tingut dret a un ensenyament igualitari o un habitatge
digne? Jo m’inclino a pensar que no.
veritat, durant molta estona no he pogut continuar llegint. Se me
n’ha
anat el cap intentant trobar la contraposició que ella marca entre
les dues paraules.
És possible la llibertat sense la
justícia? Penso que en un valor abstracte probablement sí. Però,
si ho intentem extrapolar en la nostra realitat social, se’m fa
difícil d’entendre-ho així; serà lliure un nen quan sigui adult
si no ha tingut dret a un ensenyament igualitari o un habitatge
digne? Jo m’inclino a pensar que no.
I si potser la Sra. Camats el que ens
volia dir és que caldria prioritzar la justícia a la llibertat, és
això possible? En aquest cas per mi rotundament No. La justícia
sense llibertat no és altra cosa que arbitrarietat. En certa manera
podríem dir que podria ser la inspiració dels pocs falangistes
benintencionats que segurament en el passat podrien existir.
Així doncs, a què es referia la
Sra. Camats quan parlava d’una esquerra que prioritzava la
llibertat a la justícia. Potser es referia a la llibertat de
Catalunya i no a les llibertats individuals, és a dir a una esquerra
que prioritza la llibertat de Catalunya per damunt de la justícia
dins d’una autonomia. I aquesta sí que és una dicotomia que
permet una resposta clara i inequívoca en un sentit o un altre i
gairebé diria que en els dos casos excloents. Si s’aposta per la
justícia en el context de l’autonomia, difícilment s’aposta per
la llibertat de Catalunya.
Ara bé, la pregunta més clara és
la següent; és possible assolir la justícia social a casa nostra
negant la possibilitat que Catalunya assoleixi la llibertat? Molta
gent d’esquerres creiem que no i que darrere de la negació del
caràcter plebiscitari de les eleccions del dia 27 de setembre o bé
hi ha la voluntat de no aconseguir la llibertat de Catalunya, o bé
la incapacitat de decidir si quan aquesta tria fos possible ells
estarien per la llibertat.
Mentrestant, molta gent d’esquerres
que no estem d’acord amb el govern actual estem treballant per un
país lliure que permeti arribar a un nivell de justícia que mai
assoliríem amb el marc legislatiu que pel que veig la Sra. Camats es
nega a intentar superar.
Tan sols recordar-li a la Sra. Camats
que l’únic plebiscit favorable a la república espanyola es va fer
en el context d’unes eleccions municipals i que mai des de
l’esquerra s’havia contestat la utilització de qualsevol
esquerda possible per assolir majors nivells de Llibertat. Pot ser
que s’ho faci mirar.
Antoni Rifà
HGxI
