Darrerament, s’han sentit veus de persones, vinculades d’una manera o altra a partits polítics independentistes, que es queixen que l’Assemblea ha perdut transversalitat, s’ha radicalitzat i que només hi van quedant els puristes. No deixa de ser curiós, per contrast, amb els periòdics i recurrents grups que l’acusen justament del contrari, de manca de radicalitat i tebior davant els partits. En vista de tot això voldria fer un recordatori de què les bases i el secretariat de l’Assemblea defensàvem i exigíem en temps que algú considera nostàlgicament com a transversals, il·lusionants i fins i tot he sentit dir gloriosos, deu anys enrera.
Què vàrem signar 750.000 persones ara fa gairebé 10 anys? Com que potser molts no ho recordeu, ho copio aquí:
– Que (el Parlament) dugui a terme totes les actuacions necessàries per tal que es pugui celebrar no més tard del 31 de maig de 2014 una consulta democràtica i vinculant en què es pregunti als ciutadans si volen que Catalunya sigui un estat independent.
– Que, en cas que l’Estat espanyol no permeti aquesta consulta, serveixi aquesta petició, signada, com a manifestació lliure de la voluntat del signant per tal que els representants electes del poble de Catalunya puguin declarar la independència d’acord amb el dret internacional, no més tard de l’11 de setembre de 2014.
Va ser una campanya de l’Assemblea a la qual van participar també partits polítics, tot cedint els seus locals per fer-hi la recollida de signatures i aprovant mocions en diferents ajuntaments arreu del país. Segons el que vàrem signar, la declaració d’independència ( i se suposa que la seva defensa) s’havia de fer el setembre del 2014. Déu n’hi do de radicalitat, de la qual participaven entusiàsticament tant institucions com votants i partits. Després de deu anys en els quals han passat coses importants com un referèndum i una declaració d’independència us sembla que l’Assemblea ha canviat, s’ha radicalitzat? O més aviat n’hi ha que s’han fet enrere, o que posen altres interessos per damunt del país. L’Assemblea encara està lluitant pel mateix que lluitava el 2014 i ha de continuar fent-ho. El seu paper és pressionar els representants polítics per tal que facin allò al qual es van comprometre. Els que vàrem signar aquella petició no érem pas mesells. Ja ens podíem imaginar que no faríem la independència en nou mesos. Però està clar el que volíem i encara volem els 750.000 i els dos milions que vàrem votar “SÍ” el primer d’octubre d’ara fa sis anys i algú s’ha d’encarregar de recordar-ho constantment.
Josep Lluís Torres
Horta-Guinardó per la Independència
[1] Podeu consultar la notícia a https://vocxi.assemblea.cat/category/signa-un-vot/
