Només un comentari petit per traslladar-vos la meva experiència en el repartiment de diaris: FANTÀSTICA.
El primer dia vaig fer el torn de 19-20h. El sol s’amagava. La calor afluixava una mica i la gent que entrava i sortia de l’estació del metro d’Horta es va mostrar amable i correcta.
Alguns agafaven el diari amb mirada de complicitat, altres preguntaven ‘què em dones?’ i quan els contestava deien: ‘Ah sí, la colla de la Forcadell. Ara hi ha un senyor oi? A veure…, tindrà molta feina… ‘. Altres preguntaven ‘Sólo està en catalàn? Els deies que no i quedaven tranquils.
Evidentment també hi havia qui no volia saber res de res però rebutjaven el diari educadament.
Avui he anat de 7-9h del matí al metro de la Vall d’Hebron. El sol tot just havia acabat de sortir i el flux de gent era mandrós. Ens hem trobat cinc veïns del districte i hem repartit cinc paquets de 500 diaris. He notat la importància de l’hora. La gent tenia pressa. Potser anava a treballar o sortia del metro per anar a la residència. Però la tònica general ha estat altre cop la correcció en les formes.
Resumint: tothom agafava el diari. Inclús aquella persona que et podia semblar per la vestimenta, pel posat, per no sé què, que te’l tiraria pel cap l’agafava amb curiositat. I segona constatació: la gent té ganes de saber, de parlar i d’escoltar.
Continuem endavant. Val la pena. Si algú no ha provat repartir diaris, proveu-ho.
Gràcies Roser. Compartim la teva il·lusió, ganes i amor pel País, per la nostra gent, pel nostre present i futur. Una forta abraçada. Gràcies de veritat. Amb gent com vosaltres ja hem guanyat, però falta l'esforç final, el decisiu. Ànims!
Gràcies Roser, amb gent com tu, no podem perdre.
Endavant.
Salut i República (Catalana)!!!