El senyor Pedro Sánchez és un veritable prestidigitador a l’hora de fer veure que diu una cosa i a la vegada la contrària, depenent de a qui es dirigeixi.
No em negareu que la reforma del Codi Penal no li està sortint rodona. La Justícia espanyola està rebent calbots per totes bandes, per tant, per acontentar els seus socis europeus, no té més remei que rentar una mica la cara al CP espanyol que fa anys que ha quedat obsolet. La sedició no es porta, a Europa, per tant l’aboleix; bé, no del tot, més aviat li canvia el nom i deixa el contingut com estava o pitjor, però la paraula sedició ja no apareixerà i tot quedarà dissimulat. Veurem si Europa li ho compra.
Per altra banda, s’ha de justificar davant la seva parròquia espanyola per no cedir vots al PP, que aprofita qualsevol ocasió que pugui ser entesa com a favor cap als independentistes per tirar-se-li a la jugular. Quin discurs fa servir? Doncs que tot això ho fan per aconseguir l’extradició de Puigdemont, que com que els desordres públics és un delicte homologat a Europa d’aquí a poc aconseguirà la foto del president emmanillat. I ja els té a tots aplaudint amb les orelles, perquè el problema més gran que tenen els espanyols no és la sanitat ni l’economia ni l’educació: és engarjolar Puigdemont.
Això no ho pot dir a Catalunya, encara que tots els catalans ho sapiguem perquè ha sortit a les notícies. Aquí ho ha venut com un gran avenç en la negociació amb Esquerra, que davant de la falta de resultats de la taula de diàleg, s’hi ha aferrat com a un ferro roent. I ja ho tenim, si Esquerra diu que és bo, Junts diu que és pèssim i que s’han venut; o sigui que té tot l’independentisme dividit per una llei espanyola i el procés entretingut.
Jugada mestra, vaja!
Gemma Cerezo
