Sí senyor, fot molt que t’acusin, o acusin la teva família, no pel que has fet sinó per qui ets o
què representes, aquest sentiment d’impotència per defensar-se de falses acusacions, haver
de demostrar la teva innocència en lloc que els acusadors hagin de demostrar la teva
culpabilitat com seria de justícia… Cregui’m, senyor Sánchez, aquest sentiment els
independentistes el coneixem molt bé. I és per això que, encara que vostè no sigui sant de la
meva devoció, en aquest cas estic a la seva banda perquè una situació injusta com aquesta
s’ha de condemnar sigui qui en sigui la víctima.
Dit això, també penso que ja li va bé tastar la seva medecina. Quants cops no s’ha acusat i
condemnat independentistes de delictes inexistents? Quants cops s’han admès proves falses?
Quants cops s’han donat per bones les informacions de diaris tendenciosos? Quants
independentistes innocents, públics o anònims són a la presó o a l’exili? Quantes d’aquestes
condemnes s’han fet amb el seu vistiplau? Quantes vegades ha mirat cap una altra banda per
no mullar-se?
Però no s’amoïni, ni als seus amics ni als seus enemics els interessa perjudicar-lo gaire. D’aquí a
dos dies, dimiteixi o no, el cas s’arxivarà sense més conseqüències.
Gemma Cerezo
