L’elecció de Josep Maria Álvarez com a secretari general d’UGT a Espanya pot ser un bri d’esperança, ja ho veurem; el cert és que, des de fa uns quants anys, els dos sindicats majoritaris estan en franca decadència, perdent afiliats any rere any i veient la seva credibilitat sota mínims.
La cooperativa d’habitatges PSV, l’escàndol de Citibank Espanya, els ERE d’Andalusia, les targetes opaques de Caja Madrid, l’estreta relació de Fidalgo amb Aznar, la FAES i la COPE a més d’una tèbia i erràtica resposta a la pèrdua de drets laborals que s’arrossega des dels últims temps de Rodríguez Zapatero ens poden donar pistes sobre les raons del seu ocàs. I si, per acabar-ho d’adobar, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo irrompen barroerament en campanya electoral intentant condicionar el vot dels treballadors dies abans de les eleccions plebiscitàries catalanes del passat 20-S, s’entén que un nombre cada cop més gran de ciutadans els consideri part del búnquer espanyol.
Brandant la Constitució com si fos la Bíblia i apel·lant a la sacrosanta unitat d’Espanya volen anorrear drets com, per exemple, el de l’autodeterminació dels pobles, quan un sindicat, abans que res, hauria de defensar la llibertat dels seus afiliats i, en general, de tots els treballadors.