El millor de fer voluntari? LA GENT.
L’amabilitat amb què et demanaven on o quan s’havien de col·locar, o si es podien posar amb uns companys que no s’havien inscrit, i t’ho deien fluixet com en confidència.
La col·laboració: quasi demanant disculpes perquè el nen plorava i sortien un moment del seu lloc per veure si l’aconseguien adormir.
La força de voluntat i implicació: “Vindrà la meva mare que va en cadira de rodes, on creus que és millor que ens posem?”
El bon humor: malgrat la calor que feia en el nostre assoleiat tram, les seves cares denotaven alegria, la satisfacció de veure com s’anava omplint els refrescava.
La serenor: no hi havia crispació, es cantava a favor de, no contra ningú.
L’agraïment: alguns, de forma manifesta donant-te les gràcies quan ja marxaven; d’altres, simplement amb un somriure.
A una gent que és capaç de demanar així poder votar, se’ls pot dir que NO?
Yolanda García
(ANC Horta-Guinardó)
Llegiu tots els articles de la sèrie “Les nostres impressions de la V”
