Companys i companyes d’Horta – Guinardó per la Independència,
Em primer lloc, deixeu-me explicar les meves sensacions arran de l’assemblea de dimecres passat. Vàrem presentar una dada interessant: la nostra AT ja arriba als 400 inscrits, entre socis i simpatitzants. És una bona dada, ara que encara no fa ni un any que ens vàrem constituir oficialment. D’altra banda, penso que som una Assemblea Territorial en marxa: tenim presència gairebé cada dia al carrer, estem entrant en els mitjans de comunicació del Districte, anem donant-nos a conèixer per col·laborar amb les entitats dels nostres barris, som presents a les xarxes socials, participem activament dins del conjunt de l’ANC. I tot això només té un sentit: ho fem per difondre la idea de la necessitat que la societat catalana es doti de l’estat propi. Sincerament, veiem aquest ideal com un projecte que ens convé com a col·lectivitat que som.
Però siguem sincers: l’endemà de tenir l’estat propi tot seguirà igual. Hi haurà famílies amb algun dels seus membres a l’atur que ho seguiran passant malament. Hi haurà catalans i catalanes que hauran perdut la feina i que igualment ho tindran molt difícil per trobar-ne. Hi haurà parelles joves que decidiran no tenir més fills perquè no els podrien educar com caldria per manca de recursos. Hi haurà treballadors a l’administració pública desmotivats en la seva feina per manca de retribució adequada, i possibilitat de promocionar. Hi seguirà havent massa ciutadans que hauran de seguir esperant massa temps per ser atesos com cal a la sanitat pública. Hi seguirà havent avis que viuran sols en habitatges inadequats, mig deixats de banda per la seva pròpia família i amb pensions de misèria. Hi seguirà havent accidents de trànsit. Seguirem produint residus a les nostres centrals nuclears i encara no sabrem què fer-ne. Hi seguirà havent joventut que ni estudia ni treballa, per manca d’oportunitats o de motivació. Hi seguirà havent dones maltractades i assassinades. I gent dormint als caixers automàtics. I polítics corruptes. Etcètera.
“La independència no serà
el remei que guareixi tots els mals
de la nostra societat”
Per tant, siguem clars: la independència no serà el remei que guareixi tots els mals de la nostra societat, no serà la nostra panacea particular. Aleshores, per què? Doncs la resposta és ben senzilla, la sabem tots i totes. Volem l’estat propi perquè només tenim dues alternatives: tenir-lo o no tenir-lo. Si ens quedem dins d’Espanya, les possibilitats d’abordar totes les problemàtiques anteriorment esmentades són unes. I si la societat catalana es dota d’un estat propi, les possibilitats són unes altres. Així, des d’un punt de vista absolutament racional, és irrefutable que amb l’estat propi la societat catalana té més possibilitats d’abordar el tractament de les problemàtiques socials, econòmiques i ambientals i de qualsevol tipus que ens afecten, d’una o altra manera. Per això dèiem més amunt que veiem la independència com un ideal que ens convé com a col·lectivitat que som.
“Però amb estat propi és clar que
tindrem més possibilitats
de fer front als problemes socials”
A H-GxI fem feina. Treballem per convèncer els nostres conciutadans que la independència és allò que en anglès en diuen a good deal, un bon tracte, una bona proposta. La propera fita és el referèndum, i és a cara o creu, i per tant no podem fallar. Ens hem d’activar, tots hauríem de dedicar una estona a la setmana a treballar per l’estat propi. Ningú ho farà per nosaltres.
Cordialment,
Francesc Quintana
Penso que una de les feines que hauríem de fer és, precisament, fer pedagogia de la bondat de ser independents. Campanyes a nivell de barri, de carrer, d'escola, de botiga o de mercat.