Moltes vegades parlem de com de malament actuem els catalans. De que hauríem d’aprendre d’altres, d’altres que sí saben plantejar i resoldre els problemes. De que, sempre estem barallant-nos i no som capaços de posar-nos d’acord. Sempre plorant per les nostres desgràcies (fins i tot la nostra festa nacional rememora una derrota) …Si bé potser una mica exagera, alguna cosa hi ha.
Per a molts aquesta és la percepció sobre la nostra idiosincràsia com a poble.
Fa pocs dies, 31.08.2016, en Vicent Partal, en el seu editorial a VilaWeb explica exactament el contrari.
“Deixeu-me que aprofite l’espectacle (de la sessió d’investidura al Congreso de los Diputados), que faça un elogi i que us demane una reflexió: per favor, doneu valor a tot això que passa al nostre país.
Estem tan avesats a criticar tot allò que fan els nostres polítics que, a voltes, ni amb la comparació no som capaços de veure què fan bé. I mireu, als parlaments del nostre país hi ha una capacitat de consens i de pacte que, vista amb els ulls que miraven ahir això de Madrid, és un autèntic tresor. A les Corts Valencianes, al Parlament Balear i al Parlament de Catalunya, hi veiem una capacitat de fermar aliances, de treballar pel bé comú i de procurar acords que és a anys llum del guerracivilisme madrileny.
Més especialment encara vull cridar l’atenció sobre el govern de Catalunya ...”
Llegiu l’editorial sencer
Ajudeu a fer difusió del nostres articles clicant les icones de Twitter o Facebook que trobareu al final de cada un d’ells.
