Davant els dies que ens esperen fins l’ 1-O i dies successius, ens arriba un d’aquells editorials d’en Vicent Partal, sempre tant oportú, que ens ajuden a no perdre el nord i mantenir l’ànim ferm.
El podeu llegir directament al web de Vilaweb, i per a major facilitat també el copiem aquí:
“És normal que en un moment com aquest molta gent tinga nervis. És
lògic que, veient la importància d’això que passarà diumenge, notem
papallones a la panxa i sentim neguit, excitació, tensió, il·lusió… És
ben palès que el primer d’octubre marcarà un abans i un després i per
això crec que no cal amagar ni reprimir els sentiments que ens envaeixen
a tots.
Ara, permeteu-me que avui prove d’explicar-vos què crec que pot
passar diumenge i què crec que pot passar dilluns. I, abans, admeteu-me
una prèvia: què passarà diumenge i dilluns, ara mateix, no ho sap ningú
del cert. Ni Puigdemont, ni Rajoy tampoc. Menys encara jo.
Per tant, no us explicaré els fets que passaran, amb absoluta
seguretat, sinó que miraré d’explicar aquells que en bona lògica poden
esdevenir-se. La situació ara mateix ja és revolucionària i té una
dinàmica pròpia que ni tan sols els màxims actors poden controlar al
cent per cent. Però no us espanteu, que això és normal. Sempre que han
passat coses importants al món ha estat així. Diria, fins i tot, que és
un símptoma que hauríem de valorar.
Diumenge a les nou del matí
Comencem per diumenge, quan hi ha dues grans cites: a les nou del matí i
a les vuit del vespre. A les nou del matí obriran els col·legis. I hi
haurà centenars de milers de persones fent cua a tot el país per votar.
Tinc coll avall que hi haurà urnes i butlletes de vot i cens. Per un
motiu molt simple: se’m fa molt difícil d’imaginar que el govern català
mantinga un torcebraç polític tan dur com aquest, en què es posa tot en
joc, i no siga capaç de fer la cosa més fàcil, que és complir els
tràmits logístics. I tot es pot salvar amb una mica d’imaginació. Per
exemple, votar a la porta del col·legi és igual que votar a dins.
Ahir precisament vam tenir un dia ple de notícies que no pretenien
res més que espantar els possibles votants. El fiscal va filtrar que
demana als Mossos de precintar els col·legis i responsabilitza els
directors de tot allò que passe, en qualsevol cas i condició. No us
espanteu ni us en cregueu res. Fa deu dies que les policies tenen
l’ordre d’evitar la campanya electoral i, tanmateix, la campanya
continua. Jo mateix vaig participar ahir en un acte a favor del sí a
Corbera de Llobregat. Aquestes ordres d’avui ja veurem en què es
converteixen diumenge a les vuit del matí, o a les deu o a les onze.
Especialment aquelles, com la del precinte, que són tècnicament
absurdes. De moment avui sabem que només són propostes per a espantar.
Per tant, deixem-les reposar. Que no recordeu que la majoria de mitjans
van considerar que la intervenció dels Mossos era cosa feta i després va
resultar que els Mossos no la van acceptar? Volen que us feu por a
vosaltres mateixos. Eviteu-ho, que és ben simple.
És evident que hi ha coses que la llei del referèndum preveia i que
avui ja no poden aplicar-se com haurien hagut d’aplicar-se.
Especialment, l’administració electoral. I podria passar, per tant, que
en l’últim minut calgués recórrer a un dels molts plans alternatius i
canviar què sé jo què. El format de les urnes, per exemple. O autoritzar
que la gent imprimesca les butlletes a casa. Si passa això, el govern
ho explicarà clarament i s’haurà acabat el problema. Perquè en un
referèndum, i en aquest més que en cap altre, l’element logístic
principal són els votants. I, d’això, no n’anem precisament curts. Ben
al contrari.
La perspectiva que una força armada, siga quina siga, arribe a tancar
tots els col·legis, tots, em sembla absolutament irreal. Per tant, els
col·legis, les ciutats i les persones que voten amb normalitat tindran
la clau de volta d’allò que passe dilluns.
Hi haurà col·legis on no es podrà votar? No ho sabem, però hem de
pensar que podria passar. Que alguna cosa farà la tropa desplaçada al
Principat amb tanta ànsia guerrera. Em sorprendria moltíssim que els
Mossos lluitassen amb totes les seues forces per impedir el referèndum
en cada col·legi del país. Però és possible que els efectius que dormen
en els vaixells vulguen evitar la votació en alguns col·legis
seleccionats, particularment de les àrees metropolitanes de Barcelona i
Tarragona. No sabem quines ordres tenen, però descartar-ne rotundament
el desplegament seria imprudent, de segur.
La qüestió és què aconseguiran quan hi vagen, si és que hi van.
Desvirtuar les votacions en un tant per cent de col·legis electorals no
representa res més que problemes per a ells mateixos. Rajoy tindrà un
maldecap gros, si a les vuit del vespre el govern pot fer recompte i
explicar que allà on hi ha hagut normalitat la participació ha estat
multitudinària i que hi ha col·legis que no es poden comptabilitzar,
però només perquè l’actuació espanyola ho ha impedit a la força. I no
s’arriba a veure de quina manera i amb quins efectius podria impedir
l’existència de totes les urnes. No és viable.
Rajoy tindrà un maldecap dels grossos, perquè ja trepitja un terreny
molt inestable a l’estat espanyol i, sobretot, en el front
internacional, on les dificultats són ben vistents. Al senat espanyol
ahir el PNB va fer un pas contra ell i la perspectiva d’una moció de
censura que el faça fora comença a veure’s possible. A Brussel·les, la
Comissió Europea va haver d’encarar una conferència de premsa amb una
indignació enorme, en què periodistes d’uns quants països van comparar
Espanya amb Turquia. Recordeu que a un estat només hi ha una cosa que li
faça més por que un altre estat: l’opinió pública pròpia.
Què hem de fer els votants?
I, tanmateix, què hem de fer els votants? No hem de fer cap
heroïcitat. Només anar als col·legis i votar. I si ens trobem policia
que no ens deixa entrar i votar, aleshores cal fer cua, de manera
pacífica però ferma, tantes hores com calga, ocupant l’espai públic. Per
dues raons. En primer lloc i sobretot, perquè hi tenim dret. En segon
lloc, per mantenir aquells policies immòbils en aquell col·legi i que no
puguen anar a cap altre. Tenen pocs efectius.
Per a saber on cal votar, podeu entrar a la web oficial de la
Generalitat, per mitjà de les diverses còpies que s’han activat; la més
important i efectiva, la creada per WikiLeaks (podeu consultar-la ací).
Podeu facilitar molt les coses a la gent, a més, si pengeu un avís a
l’entrada del vostre bloc de pisos, indicant quin col·legi us correspon.
Normalment, tots els veïns de la mateixa finca voten al mateix lloc. I
les butlletes i les urnes seran al col·legi. No les porteu impreses de
casa, llevat que el govern ho demane de manera expressa i directa. Per
tant, estigueu atents als mitjans de comunicació per a saber què passa.
Hi ha gent que ja fa crides a anar als col·legis la nit abans, fins i
tot a tancar-se a dins. Ara com ara, no veig cap necessitat de fer-ho,
però –ho torne a dir– caldrà estar alerta a tot allò que puguen dir i
reclamar el govern i les associacions sobiranistes. Ja veurem, quan
arribe el moment, què cal fer.
Des d’ara, però, una recomanació especialment seriosa: eviteu les
tensions innecessàries que creen la circulació de rumors i notícies
falses. Calma i tranquil·litat. No feu córrer res per WhatsApp si no ha
estat comprovat i no ve d’una font directa i fiable. Penseu que durant
el cap de setmana l’estat espanyol activarà una gran campanya de
contrainformació; passant informació que no sabeu d’on ve podríeu estar
contribuint involuntàriament a aquesta campanya.
Diumenge a les vuit del vespre
Aquest és el moment més decisiu i el més difícil de preveure.
Diumenge a les vuit del vespre el govern haurà de fer una conferència de
premsa i donar explicacions de tot allò que ha passat. Serà un moment
cabdal i caldrà escoltar amb molta atenció què s’hi diu. El govern
parlarà no tan sols davant els mitjans de tot el país sinó davant els
mitjans de tot el món. No hi haurà cap oportunitat com aquesta de deixar
clar què passa a partir d’aquell moment. Allò que s’hi diga, per tant,
marcarà la nit i l’endemà.
Evidentment, a les vuit del vespre es podran donar dades de
participació, però encara no de resultats, car el recompte tot just
haurà començat. A mesura que es vaja sabent el resultat del recompte,
fins i tot si hi ha col·legis que no es poden comptar, el comportament
de la ciutadania marcarà el to de dilluns. Si el resultat és favorable a
la independència, serà molt important de celebrar-ho, perquè les
imatges dels carrers plens d’alegria imprimiran un missatge de victòria
impossible de contrarestar per l’estat espanyol.
I què passarà el dia 2?
Aquesta és la gran qüestió. Més important i tot que allò puga passar el
dia 1. Passe què passe amb el referèndum, hi ha dues coses que hauran
quedat claríssimes: la voluntat d’una part enorme de la ciutadania
catalana de fer el pas definitiu cap a la independència i el caràcter
repressor de l’estat espanyol.
Diumenge, aquestes dues coses hauran estat absolutament documentades
davant la població del Principat i de la resta de l’estat estat espanyol
i davant els altres estats i l’opinió pública internacional. I sobre
aquesta base el govern haurà de prendre la decisió més important: fixar
el dia de la proclamació de la independència si és que ha guanyat el sí.
La llei del referèndum d’autodeterminació és rotundament clara. Si
guanya el no es convocaran unes eleccions autonòmiques i si guanya el sí
es proclamarà la independència quaranta-vuit hores després de la
publicació dels resultats definitius. I això, a tot estirar, ha de ser
el dia 14.
És molt important, molt, entendre una cosa. El Parlament de Catalunya
actual ja té una majoria que va ser escollida en unes eleccions per a
proclamar la independència, sense necessitat de fer cap referèndum.
Aquest referèndum s’ha convocat perquè Junts pel Sí i la CUP volen que
la proclamació vaja acompanyada d’una expressió popular en vots. Però
això no es pot fer servir per eludir el compromís primer, que era
proclamar la independència. Encara menys si aquesta expressió és
impedida per la força.
L’aclariment imprescindible és aquest: el Parlament de Catalunya pot
proclamar la independència i té legitimitat per a fer-ho, passe què
passe diumenge. No solament si la votació es desenvolupa amb normalitat.
Compte amb les trampes en aquest sentit. La repressió no anul·la el
resultat del 27-S. Si de cas, el reforça.
El govern, per tant, prendrà la decisió que considere adequada i
sembla segur que aquesta decisió serà proclamar la independència. La
manera de fer-ho, és clar, dependrà de què haja passat diumenge dia 1 i
de com respiren les cancelleries internacionals. Si, per exemple, l’ús
de la força és molt greu, podria ser una opció exigir la protecció de la
Unió Europea. Es podria fer l’oferta de repetir el referèndum sota el
control de la UE en un termini breu. I si no hi ha resposta ràpida
passar a la política de fets consumats. Espanya haurà tornat a demostrar
que no té el control del territori i la proclamació de la independència
alliberaria el govern català d’algunes dificultats òbvies que té ara.
Hi ha qui pensa en l’opció de convocar eleccions autonòmiques i
proclamar la independència si hi ha majoria en vots a les forces
independentistes, però no em sembla bona idea. Tal com estan les coses,
és evident que l’estat procediria a il·legalitzar tots els partits
independentistes, sense preocupar-se de les conseqüències
internacionals.
La clau de volta de tot plegat, doncs, és votar amb serenor diumenge i
complir la llei d’autodeterminació dilluns si guanya el sí, proclamant
la independència durant la primera quinzena d’octubre. La primera cosa
depèn de tots nosaltres i és feina nostra acomplir-la. Els ciutadans hem
de ser al carrer diumenge i votar o fer tant com puguem per votar. La
segona depèn del govern i el parlament, però cal que no perdem mai de
vista que Espanya no té manera d’evitar-la, aquesta proclamació, si no
és que fa un colp d’estat per al qual no té ni té prou forces ni suport
internacional.”
Gràcies, Vicent.
—————————————-
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
