El passat dia 17 (el diumenge de l’AGO16) els que per una raó o altra no podíem anar a Manresa, estàvem convocats a manifestar-nos per tal que el proposat canvi de nom de l’actual plaça de Llucmajor fos el de REPÚBLICA CATALANA en comptes de l’anodí nom de REPÚBLICA.
L’entusiasme a l’hora de començar la manifestació que s’iniciava a l’avinguda de BORBÓ (ves quines coses té el nomenclàtor de carrers de Barcelona), era com deia un enyorat i traspassat humorista «més aviat descriptible».
A l’inici de la «mani», a la plaça del Virrei Amat vàrem trobar alguns amics d’HgxI, i d’altres territorials, tots ells amb l’estelada portada de diferents maneres, també hi havia banderes tricolors i, el que em va fer rumiar una llarga estona, eren unes banderes tricolors amb l’escut «oficial» del regne d’Espanya, corona reial inclosa, que en la meva opinió no deixava de ser el bo i millor de la incongruència. No sé d’on han sortit aquestes aberrants banderes (dic banderes i no senyeres per no confondre l’estimat lector).
Entre la, diguem-ne, multitud hi havia alguns polítics. Hi vaig reconèixer en Joan Tardà a qui vam saludar, en Xavier Domenech i en José Luis Franco Rabell. La comitiva es va posar en marxa cap a dos quarts d’onze al so de l’himne de Riego, dels Segadors, també es va sentir l’Estaca i algun altre himne que no conec. La comitiva es va aturar al final del passeig de Pi i Molist, on es va fer un parlament que no vaig poder escoltar pel soroll que hi havia i perquè l’amplificador no era gaire potent.
La decepció, però, va ser gran en arribar a la plaça en qüestió. Tot l’esforç fet el divendres per companys d’HgxI per repartir estelades entre els veïns va ser endebades, doncs només se’n veien una dotzena escassa als balcons que donaven a la plaça. La resta poca cosa a parer meu, una gran bandera «dual» mig catalana, mig republicana, penjada per uns atrevits escaladors al monument, algun discurs de caràcter republicà unionista, i això sí, un coixí de flors amb l’estelada, dipositat al peu de «La República»…
En vam sortir una mica decebuts, però també amb el convenciment que hi ha molta feina per fer.
Jordi Oliver
HGxI
Gracies Jordi per haver-hi assistit i explicar-nos-ho.
Fa pensar que poder no calia canviar-li el nom.
Poder alguns veïns distrets ara reflexionaran sobre la conveniència de seguir amb la monarquia i si a Catalunya ens aniria millor amb la República Catalana.