Definitivament, la Diada ha canviat el rumb de la història de Catalunya. Els discursos, tots, han abandonat les ambigüitats per entrar de ple en els posicionaments clars a favor de la plena autodeterminació d’una banda i, de l’altra, de l’unionisme espanyol. Entremig, la postura federalista, que avui dia té ja poca volada, més que res, perquè no hi ha ningú amb qui federar-se.
Empíricament, l’encaix de Catalunya a Espanya s’ha demostrat inviable. Mal ens pesi a molts.
Per contra, nous horitzons s’albiren a mitjà termini i molta il·lusió és el que ara hi ha entre els catalans independentment de les seves arrels o filiació identitària. Ben cert: a la Gran Manifestació, ciutadans que se senten tan espanyols com catalans també eren allà presents fent seves les proclames d’independència.
Aprofitem aquí per demanar que les nostres aspiracions s’han de formular de forma inclusiva i constructiva, sempre en positiu. Ara, més que mai, ens necessitem tots i totes.
Tres entrevistes, doncs, que presentem en ordre cronològic: el vicepresedent de l’ANC Carles Castellanos fa unes valoracions l’endemà de la diada (ja publicat en aquest blog), El catedràtic d’Economia Ferran Requejo analitza el panorama polític immediat (“i ara què…?”, referèndum, eleccions anticipades…) i la catedràtica de Ciència política Montserrat Guibernau ens dóna claus per entendre el present i el futur del que està passant.
Moltes emocions en pocs dies. El ritme dels esdeveniments s’accelera i ja mai res a Catalunya tornarà a ser com abans. Hem dit prou. Ara sí, això va de debò.
LES ENTREVISTES:
>> Carles Castellanos, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana
Carles Castellanos, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, fa una valoració positiva l’endemà de la que ha estat la manifestació més gran al nostre país per la defensa del dret a l’autodeterminació.
>> Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF
A l'”Entrevista del 3/24″, el catedràtic de Ciencia Política de la UPF Ferran Requejo analitza la posició d’aquells territoris que estan incòmodes a l’Estat al qual pertanyen, perquè no tenen uns drets col·lectius garantits o tenen greuges de tipus econòmic, lingüístic o cultural. També manifesta que el repte de construcció d’un Estat nou és el repte més important i amb més dificultats que una nació sense Estat es pot plantejar.
>> Montserrat Guibernau, catedràtica Ciència Política Queen Mary College, Universitat de Londres
Catalunya decideix el seu futur. A l'”Entrevista del 3/24″ Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciència Política del Queen Mary College, Universitat de Londres, parla de moment únic i destaca que per primera vegada a la història les aspiracions de Catalunya han adquirit una dimensió internacional.
