Una obra amb molts actes que se sol representar a finals d’any. Per Alfons Carreras
ERC, Junts i la CUP, com representants d’una majoria de votants independentistes estan obligats a gastar-se parts dels nostres diners en les coses que “interessen a la gent”, ho recordeu? I dic part dels diners perquè l’altra part se la gasten a Madrid. A Madrid saben amb més exactitud què és el que ens interessa i el que no per que tenen més de 300 anys d’experiència. I quan dic els nostres diners evidentment que faig un exercici de transversalitat ja que els diners no tenen ideologia. Tant val un euro que passa de la butxaca d’un independentista a l’Estat com el que surt de la butxaca d’un socialista d’esquerres o d’un socialista de dretes.
El fet ja sabut i que es repeteix cada any, és que ERC i Junts fan el seu pressupost i després intenten pressionar, convèncer i fer xantatge a l’altre soci, escrupolós i perepunyetes, que és la CUP. A l’obra de teatre s’hi sumen els actors nostrats i ja coneguts mitjans de comunicació representats per La Vanguardia, que és un dels actors amb més experiència, i recentment s’hi ha sumat un actor prou jove, el diari ARA, que també està aprenent l’ofici de crear relat a mida. Finalment tenim TV3, un actor nou amb molt talent jove que malda per “viure” de l’aire, o sigui de les ones, no sigueu mal pensats!
Tots aquests mitjans, amb els actors secundaris vinguts d’arreu, ens alliçonen i ens diuen com, quan i què hem de pensar, això sí sempre pel nostre bé, en les tertúlies de cada matí, tarda i vespre.
El resultat final sempre és el mateix: els ciutadans no tenim ni idea de com es gasten els nostres quartos i mai, mai se’ns explica a final d’any com s’ha gastat el pressupost de l’any anterior. I on podem demanar-ho? Transparència, diuen. Vergonya dic jo.
Tot és teatre. Tant li fa si s’aproven com si es prorroguen els pressupostos. La veritat, la veritat és que més del 30% dels nostres impostos es gasten fora de Catalunya lluny d’on s’ha generat aquesta riquesa.
Diuen que són uns grans pressupostos però les dues partides importants, sanitat i educació, són pràcticament la meitat del que es pot gastar i pràcticament el mateix que el dèficit fiscal, tant escandalós, que fa que el teatre es converteixi en tragèdia.
Sanitat 11.200 i educació 7.700, són en total 18.900 milions d’euros. L’any 2017 el dèficit fiscal era de 16.000 milions, avui dia pràcticament arribem als 20.000 milions.
El nostre govern del 52% fa teatre i no és una comèdia sinó una tragèdia. Però la tragèdia no la viuen ells sinó els milers de catalans, independentistes o no, que viuen al llindar de la pobresa.
Quin país es pot permetre organitzar uns jocs olímpics, subvencionar un macro parc de joc i altres deliris sense un 30% dels impostos que recapta? Quin país es pot permetre que les seves infraestructures es facin a cop de xantatge amb qui et treu aquests diners i te’ls administra en benefici exclusivament seu? Els jocs d’hivern, el Casino i l’ampliació de l’aeroport no son qüestions que “interessin a la gent”. Interessen al Comitè Olímpic Espanyol, a la Caixa i a Aena respectivament.
I si hi ha cap dubte els partits que es proclamen independentistes que ho preguntin a la gent amb una consulta (no vinculant per evitar anar a la presó). O ni això poden fer?
Tots sabem quin és el camí. Tenim dret a prendre les nostres decisions com a país.
Des de la territorial posem el nostre granet de sorra per denunciar aquesta injustícia social als nostres carrers. Hi sou tots benvinguts.
Podeu consultar a la nostre pàgina web horaris i llocs si us hi voleu afegir:
