En temps de maror, escoltem els poetes: “Tal vegada seríem menys sorruts…”, de Miquel Martí i Pol.
Aquest és el títol del darrer “post” del blog Observatori Conarda. Ens hi mostra tres poemes d’en Miquel Martí Pol que els fets d’aquests dies han tornat a posar sobre la taula, i en primer terme.
“…
TAL VEGADA SERÍEM MENYS SORRUTS
si no ens sabéssim confinats dins una
cambra petita, escassa de finestres,
amb mobles vells i pols i paperassa;
si a cada pas que fem no s’alcessin els ecos
de presències obscures i sinistres,
…
AQUESTA REMOR QUE SE SENT NO ÉS DE PLUJA.
Ja fa molt de temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
…
CERTAMENT…
Certament:
crear una bona consciència pública,
enraonada, dòcil, patidora,
no és un afer de quatre dies.
La revolta arrela fàcilment
al cor dels homes
…”
Llegiu l’article sencer en la seva font original
——————————-
Llegeix també altres escrits dels nostres companys sobre els fets d’aquests dies:
- Records de fa més de 40 anys, per Josep Ibarz
Anima’t a compartir la teva experiència d’aquests dies i envia’ns un escrit per a publicar-lo
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota