Els fets:
- La Independència
està declarada políticament, i signada. Però no registrada al
Parlament ni publicada al DOGC.
- L’objectiu era
posar en evidència la manca de voluntat política de l’Estat per a
encetar una etapa de diàleg.
- Avui, ja s’ha fet
el pas per aplicar l’article 155 de la constitució espanyola: un
requeriment a Puigdemont, que ha de respondre en un terme de 5 dies.
- Tot això a les
24 hores del discurs d’ahir.
El primer que hauríeu de fer és saber quines i perquè heu de fer accions i amb quins objectius. Doncs fins dilluns, com a mínim hem d’esperar esdeveniments i seran aquests esdeveniments els que marcaran el que, com i per què. Mentrestant, les ansietats hi són, però per combatre-las, aquí a St. Adrià fem reunions al nostre local i junts analitzem, expliquem, discutim de tot sense deixar-nos res. I ho fem per dues raons: la primera terapèutica i la segona lúdica: descansar és tan important com treballar i dóna temps per a asserenar-se i pensar més enllà de la setmana vinent. Prou de pressa anem per a voler anar-hi més. Si la gent està desinflada el que pot fer és preguntar-se per què ho està i investigar si realment ho ha d’estar informant-se i parlant.
La mitjana de temps fins a aconseguir la Independència, històricament i només en els darrers 150 anys, ha estat de 75 anys a excepció dels casos de Txèquia i Eslovàquia, que fou de 15 anys a partir dels primers moviments. Ho esmento perquè les nostres actuacions han estat pacífiques, ja que a totes les altres a l’excepció de Finlàndia hi hagué víctimes mortals. La darrera, Eslovènia. Si Catalunya ho aconsegueix, ho haurà fet pacíficament i en menys de 10 anys, tot un rècord Guinnes.
No hi ha raons ni per a la decepció, ni per desinflar-se, ni per desesperar-se. La lluita continua i ara, com en tota guerra, tenim una treva de cinc dies. L’any passat vàrem estar sis mesos inoperants i ningú es va posar histèric. Jo tinc molt clar que tota aquesta lluita la fem pels qui han de venir. Potser veurem la Independència, però no gaudirem d’ella amb la plenitud que ho farà la futura ciutadania lliure de la inevitable República Catalana. Les revolucions, i aquesta ho és, es menja sempre els seus fills. És el preu de la Llibertat. La Història té els seus tempos. Podem canviar-la, però un cop encetada qualsevol línia temporal, les etapes dela qual se succeiran l’una darrera l’altra, però mai totes alhora o encavalcant-se.
Cinc dies no és res…o és molt, si ens dediquem no a alimentar la derrota, sinó a enfortir la ment i l’esperit. Voler és poder. Els hem canviat les regles del joc. Qui les canvia, guanya. Estan tan desconcertats que avui preguntaven si havíem declarat o no la Independència. I la vàrem declarar per televisió, davant de tothom. Però no varen poder actuar com esperaven, perquè ho vàrem fer de manera que no esperaven… Vàrem jugar diferent, i els tornarem a derrotar.
Seguim doncs la lluita.
Gerard A.de Montpensier
Sant Adrià per a la Independència
