Publicat al diari el Punt Avui el 22.08.2018
Les víctimes de l’horror terrorista no es
mereixien el que va passar a la plaça Catalunya: intolerància, insults,
crits, proclames polítiques, agressions, escopinades, banderes…
L’unionisme, en l’argot taurí que tant li escau, destapó en la plaza el tarro de sus esencias. La selecta
tropa espanyolista, en un matí d’homenatge als assassinats, es dedicava
a victorejar un dels principals comissionistes del negoci armamentista i
principal responsable de l’encarcerament del conseller d’Interior Forn,
que amb el major Trapero i la resta del cos dels Mossos, va conduir la
greu crisi provocada per l’atemptat amb una professionalitat i eficàcia
lloades a escala internacional.
Els unionistes, per acabar-ho d’adobar,
van esbroncar davant dels familiars de les víctimes el parlament de
Gemma Nierga, mostrant al món la seva exquisida educació. L’amic d’Al
Saüd anava acompanyat dels representants del PpSoeC’s, el club del 155 i
responsables d’aturar una investigació parlamentària del 17-A.
Res groc a
la plaça, ni estelades, prohibit; estanqueres i motius amb la bandera
espanyola, els que vulguis. El dia abans, un unionista va ferir amb un
ganivet un transeünt a Arenys, identificat i lliure; com en totes i
cadascuna dels centenars d’agressions perpetrades pels espanyolistes,
es dirà que era una persona amb problemes mentals; proposo, doncs, que
en comptes de malbaratar diners públics en AVE o armament, els governs
espanyols de torn inverteixin molt més en centres de salut mental.
Joan Xuriach Fusté
HGxInd
