Avui, en obrir la bústia de casa, m’he trobat amb una publicitat d’un partit en la qual plantegen unes preguntes al lector. Se sobreentén que les preguntes feien referència al supòsit d’una Catalunya independent.
Les preguntes:
- 1.- Com es pagaran les pensions a 1.600.000 catalans amb només 2.900.000 treballadors?
- 2.- Creixeria l’atur amb la fuga d’empreses i deslocalitzacions?
- 3.- Pot viure la nostra economia fora de la Unió Europea?
- 4.- Hem d’escollir entre ser catalans o espanyols?
- 5.- Necessitaràs passaport i creuar fronteres per veure els teus familiars i amics d’altres llocs d’Espanya?
Entre altres, hi ha una resposta molt simple per a algunes preguntes: consisteix a canviar els termes de la pregunta referint-les a la situació de continuar a Espanya.
Excepte les dues darreres, les preguntes les podríem reformular de la següent manera:
- 1.- Com es pagaran les pensions als catalans si seguim a Espanya?
- 2.- Creixeria l’atur amb la fuga d’empreses i deslocalitzacions cas de continuar a Espanya?
- 3.- Pot viure la nostra economia fora de la Unió Europea?: I tant que sí, Espanya és la primera interessada en que hi formem part per tal que les seves mercaderies puguin transitar eficientment per ferrocarril o per carretera cap a Europa.
- 4.- Hem d’escollir entre ser catalans o espanyols? El poble, per boca del seu parlament podrà regular la doble nacionalitat.
- 5.- Com ho fas per veure els teus familiars i amics de Portugal, França, Andorra…?
Ben segur que tu també tens les teves respostes. Publica un comentari, aquí més avall, i fes-nos-les saber.
Ara mateix els catalans que ens sentim catalans i no espanyols tenim un passaport i DNI que ens recorda que la nostra identitat no està reconeguda oficialment. Jo reclamo el meu dret (i el de tots els meus compatriotes) a ser reconegut al món com a català que sóc i em sento. Em sembla bé que en una Catalunya independent es pugui optar per la doble nacionalitat o per l'espanyola qui la vulgui, cosa que ara els catalans no podem fer dins Espanya. Ras i curt, Espanya no només no reconeix Catalunya com a Nació, sinó que ens nega el dret a decidir democràticament el nostre model de País i ens insulta, insistentment, dient-nos "nazis". N'hem de marxar com més aviat millor.
Jo reclamo el meu dret (i el de tots els meus compatriotes) a ser reconegut al món com a català que sóc i em sento.