Ja ha començat “oficialment” la campanya electoral i per poder guanyar n’hi ha que fan equilibris de tota mena…
Dissabte passat el senyor Iglesias al Passeig de Lluís Companys de Barcelona (ple de gom a gom, per cert) va proclamar als quatre vents: “No volem que marxeu, però respectarem el vostre dret a decidir”. El dilluns següent -només havien passat dos dies- el mateix Pablo Iglesias, en el debat televisiu retransmès per TVE, La Sexta, Antena 3 i Telecinco ja va començar a festejar el partit de Pedro Sánchez i va dir que el referèndum de Catalunya NO seria una línia vermella per poder formar govern amb el PSOE.
Si algú encara creia que des de Madrid, en cas de canvi de majories al Congrés, ens donarien un cop de mà per tirar endavant el tan esperat referèndum, ja se’n pot oblidar. I per si algú encara pensa que en Comú Podem insistirà en la celebració d’aquest acte democràtic, que es posi molt tranquil. Els de Comú Podem estan lligats de mans i peus pel ja conegut “centralisme de Madrid” i si no se’n van sortir quan volien fer grup propi al Congrés, de debò algú pot creure a aquestes alçades que aquest referèndum es farà?
I si no mireu la propaganda del partit que a Catalunya encapçala en Xavier Domènech. En el capítol que parla del referèndum hi diu clarament:” Volem decidir el nostre futur en fraternitat amb la resta de pobles veïns”. Tots sabem quins són aquests pobles veïns i, francament, dubto que el referèndum de Catalunya sigui cap prioritat. Els objectius del CANVI potser són clars, però el referèndum, no siguem il·lusos, no està entre els seus objectius.
Rosa Bover
HGxI
