L’espoli fiscal de gairebé 17.000.000.000 € que pateix Catalunya, any rere any, és una xifra demolidora que il·lustra el gravíssim perjudici que significa per totes i cadascuna de les llars i empreses del nostre país; més encara per als ciutadans que no en tenen, les possibilitats dels quals per assolir-ne una són nul·les sense una bona cobertura social. El robatori no discrimina només les llars on es vota independència, també en les que es vota ‘més Espanya’. Tots som més pobres o menys rics gràcies al saqueig continuat de la metròpoli. Fem volar coloms. Amb aquests diners podríem…
Dotar econòmicament la sanitat pública, els hospitals, els sous dels metges, infermeres, auxiliars, zeladors… podríem potenciar l’ensenyament públic, amb una millora salarial pels professors, amb unes ràtios assenyades, amb ordinadors per tots els alumnes… podríem dignificar les residències per a la gent gran… podríem dotar financerament la investigació i la recerca, evitar la marxa dels nostres joves tan qualificats cap a terres llunyanes… podríem defensar la llengua, fer-la oficial, fer-la important i necessària per a tothom… podríem protegir la pagesia, afavorir el retorn al món rural, ajudar el sector de la mar, salvar el delta de l’Ebre… podríem construir milers d’habitatges socials, podríem augmentar el salari i les pensions mínimes… podríem fer les infraestructures pendents, unes rodalies que funcionin… podríem invertir en cultura, crear una xarxa per tot el país d’ajuts a la literatura, la música, el teatre, el cinema, el circ, les arts… podríem millorar el cos dels Mossos d’Esquadra, ampliar les seves funcions, augmentar l’exigència en l’accés i revaluar als actuals agents amb avaluacions psiquiàtriques serioses, de coneixement, de català fins a assolir una policia veritablement democràtica que respecti la llei i els ciutadans…
Podríem seguir somniant i somniant, però potser ha arribat l’hora de fer realitat el somni. I fer realitat el somni vol dir assolir la llibertat.
Com a colonitzat el meu objectiu vital és desempallegar-me del colonitzador.
És el moment de fer-li saber a Espanya que ja no tolerem més robatoris, més empresonaments arbitraris, més agressions indiscriminades, més insults, més mentides, més ordres, més incompliments.
Som més de dos milions de ciutadans farts, hem d’esperar més temps els polítics? Assumim els riscos que calguin? La llibertat no s’ho val?
“Si et donen un paper pautat, escriu al dors”. Juan Ramón Jiménez
Joan Xuriach, per a la diada 2020
HGxInd
Espanya ens roba. És una veritat irrefutable. Quan siguem un Estat independent, probablement ens robaran "els nostres", però, almenys, que ja és molt, les lleis que s'aprovin en un Parlament sobirà i català no seran anul.lades. Viurem en un país sense presos de consciència. Tindrem, probablement, una policia nacional catalana tant o més bruta que la policia espanyola. Tindrem molta feina, encara. La independència no és res més que un pas necessari per a recuperar part de la nostra dignitat com a poble.