Una de les principals característiques d’un Estat és la capacitat de legislar, de crear i d’impulsar lleis pròpies. Les lleis són estructures formals que defineixen com ens relacionem entre nosaltres i amb l’Estat en els diferents àmbits en què interactuem: privat, públic, laboral, ambiental, etc. Els drets fonamentals dels ciutadans han d’estar garantits per lleis de rang superior i, en qualsevol cas, amb la possibilitat de poder canviar-les o modificar-les sempre que així ho decideixi la majoria.
Quan imagino la nostra república catalana, l’Estat de tots els catalans, penso en lleis que afavoreixin al 99% de la població per damunt de les elits. Que permetin canviar els models de ciutat, de mobilitat, energètics, de l’aigua, del món rural. Que prioritzin el respecte i la defensa del medi natural, del nostre planeta i de la diversitat d’espècies de la flora i la fauna, per davant del consumisme i l’explotació de recursos sense fre. Que defensin la llibertat de pensament i el mètode científic. Que protegeixin i donin suport a la cultura, les arts, la creativitat. Que beneficiïn no només els ciutadans actuals sinó també els que han de venir en les futures generacions.
I, és clar, ens cal la independència per poder decidir a què destinarem els diners públics de tots. Disposar d’una Hisenda pròpia i administrar-la amb criteris socials, equitatius i intel·ligents. Només amb la independència posarem fi a l’espoli fiscal que any rere any se’ns emporta recursos que podríem destinar a l’ensenyament, la sanitat, l’habitatge social, a tenir cura dels nostres avis, o a donar ajuts pels infants. La Hisenda pròpia, així mateix, ens permetria activar un ingrés mínim vital basat en el llindar de pobresa. La república catalana també garantirà el manteniment de les pensions que a Espanya perillen. I això és possible gràcies al fet que a Catalunya per cada persona jubilada n’hi ha dues i mitja d’actives.
Aquest breu resum d’alguns dels avantatges que ens reportarà un Estat català independent, pot semblar una utopia.
Tanmateix, en paraules d’Òscar Wilde, “El progrés és la realització d’utopies” i, tal com es proclama en un dels lemes d’aquesta diada: tenim el deure de construir un futur millor!
David Calabuig
HGxInd
Text llegit a l’acte de la Diada 2020
Ben dit. Tant de bo la República pugui també i sobretot legislar en favor de la llengua pròpia de la nostra Nació i disposar dels mecanismes i recursos per acollir de veritat i integrar els nouvinguts en els valors, en la llengua i en la identitat d'aquesta nostra terra.