Sóc del parer que el vot útil entès com a mal menor acostuma a ser el més inútil de tots els vots, ho dic per experiència.
L’any 1982 vaig votar al PSC col•laborant així en la primera majoria absoluta dels socialistes, aleshores comandats per Felipe González. A contracor vaig agafar la papereta i la vaig dipositar dins l’urna tot esperant un canvi real que convertís Espanya en un país veritablement democràtic. Vaig penedir-me’n ben aviat, fou la primera vegada i l’última que votava un partit d’arrels o d’obediència espanyola: volen que hi estem (pels nostres diners) però no que siguem (la nostra identitat).
Ara, tal com van les negociacions de Junts pel Sí i la CUP, tot apunta que al març tornarem a votar, i jo recuperaré el significat del vot útil, però aquest cop com a un bé majúscul: donar la majoria absoluta als qui volen la llibertat de Catalunya sense excloure a ningú i alhora una lliçó democràtica a la minoria que posa el carro davant dels bous i insisteix en la farsa de decidir el model de país abans de tenir-ne un de lliure.
Joan Xuriach Fusté
HGxI
