Després de conèixer la candidatura d’en Quim Torra com a president de la Generalitat he passat successivament per diferents estats d’ànim: tristesa perquè no s’ha pogut investir el MHP Carles Puigdemont, alegria perquè tenim un candidat valent que continuarà la feina iniciada i ràbia quan he vist la reacció dels mitjans de comunicació espanyols i dels partits unionistes catalans.
En un primer moment he pensat que unes reaccions tan virulentes només podien mostrar que anàvem bé, després he sentit molta vergonya aliena davant el conjunt d’aquestes reaccions.
Ràbia i vergonya a parts iguals doncs. A veure, què esperaven aquesta gent? Que els investissin a ells que no han guanyat cap elecció?
Hi ha algun país del món democràtic on els partits de l’oposició critiquin aferrissadament un candidat abans que sigui investit, un candidat que no hagi format mai part del govern, de cap, i del que no tenen cap element per analitzar i valorar la seva actuació perquè encara no ha tingut ni temps de fer absolutament res, ni de formar govern? No ho crec.
Realment una gran part de la nostra classe política té un nivell democràtic molt baix. I hi podria afegir, si he de fer cas dels insults i de les faltes de respecte que es publiquen, també els falta molta educació i humanitat. No ens mereixem aquests polítics xarons, cridaners i demagogs.
Teresa Calveras
HGxInd
