Quan perilla la sagrada i indissoluble unitat d’Espanya, tots els partits polítics espanyols (PP, Ciudadanos, PSOE-PSC, Falange, UPyD, PxC, Vox…) amb l’excepció de IU i Podemos -tanmateix, ambdós, amb un pes electoral minoritari- treuen el seu ADN antidemocràtic forjat en els temps d'”el imperio donde nunca se pone el sol”, les colònies, les monarquies absolutes i les dictadures.
Especialment lamentable és el paper dels socialistes, ja que l’actuació del PP amb la seva ascendència franquista i la de Ciudadanos amb els seus tics neofalangistes és cosa previsible.
Personalment, em faria vergonya portar encara les lletres ‘S’ de socialista i la ‘O’ d’obrer; no se les mereix un partit que retalla drets laborals arran d’una trucada de la Cancellera (qui mana en realitat en aquesta orgullosa Espanya) violant la “immaculada” Constitució en un cap de setmana, amb nocturnitat i traïdoria.
Un dels punts més importants de la Resolució Política aprovada pels socialistes (amb Felipe i Guerra al capdavant) en el Congrés de Suresnes de l’any 1974 fou aquest: “Reconeixement del dret de l’autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques”. Recordem-ho.
Joan Xuriach Fusté
HGxI
