En un acte al qual vaig assistir, un dels ponents es va manifestar sobiranista però no independentista. Després de la sorpresa inicial i, conscient de la meva ignorància en aquestes qüestions, em vaig dedicar a buscar informació sobre el tema.
Vaig veure que en general sobiranisme i independència són termes difícilment indissociables i que els únics que fan aquesta diferenciació són els polítics d’ECP i CSQEP. Ens trobem doncs davant un fenomen d’atribució partidista de nous significats a les paraules.
Se’m va acudir tot seguit que el fet de modificar significats de manera unilateral és una forma de generar confusió i d’allunyar el debat polític de la ciutadania. La majoria de persones, que no som especialistes en economia política però estem interessats en el tema, de vegades tendim a acceptar de manera acrítica raonaments enrevessats i falsos signats per persones que tenen currículums espectaculars. Aquesta manera de fer és, segons el meu punt de vista, classista i discriminatòria.
Per altra banda, quina pot haver estat la raó que ha motivat la introducció d’aquest nou dilema al debat polític català? Sembla que el que pretenen els partits de la “nova esquerra” és marcar distàncies amb els partits unionistes amb els quals coincideixen en molts aspectes i amb els que sovint voten conjuntament al Parlament de Catalunya.
Davant seu tenen una societat mobilitzada, transversal, republicana i que vol canviar el nostre país des de la base; tots aquests aspectes han format part tradicionalment del patrimoni lingüístic, no sé si conceptual, de l’esquerra i ara els ho han arrabassat. L’única alternativa que tenen per no veure’s assimilats amb la resta de partits i organitzacions unionistes (PP, C’s, SCC, …) és buscar aspectes amb els que se’n puguin diferenciar i el fet d’auto qualificar-se de sobiranistes n’és un.
No perdem temps, doncs, discutint això. En aquests moments hi ha aspectes molt més rellevants en la política catalana que aquest fals dilema que ens ve imposat només per les ganes de marcar territori per part d’uns polítics que veuen el seu lloc tradicional ocupat. Ara hi ha altres forces que de veritat impulsen canvi i transformació social al nostre país.
Teresa Calveras
HGxI
