Acaben d’aparèixer, des de l’esquerra anticapitalista, dos manifestos, un “pel canvi” i un altre per la ruptura.
Sorprèn llegir com els del “canvi” se centren en l’atac al govern de CiU (amb crítiques que puc compartir) però que estranyament no fan cap esment a la responsabilitat del gobierno espanyol en els mals que patim.
No em sorprèn, però em dol, que proposin canvis que esdevindrien paper mullat si la seva renúncia a la independència de Catalunya esdevingués majoritària en les eleccions del 27S, ja que sense independència no hi ha cap possibilitat de posar en marxa un procés que elabori una Constitució sobirana per a Catalunya, que no estigui sotmesa ni vinculada a cap altra de rang superior, i que no es vegi condicionada en el seu desenvolupament futur per decisions que puguin prendre instàncies jurídiques de l’Estat espanyol que la desvirtuïn o la limitin.
“Sense independència
no es podrà endegar
cap pla de rescat ciutadà”
Per la mateixa raó,
1) sense independència no es podrà endegar cap pla de rescat ciutadà,
2) ni es podran introduir els canvis que la nostra societat necessita per ser realment justa,
3) ni tampoc es podrà plantejar en el futur cap debat ─fonamentat en el respecte a la nostra llibertat i sobirania─ sobre si volem o no federar-nos amb altres territoris (Països Catalans) o bé confederar-nos amb altres Estats.
Lluís Vila Blanché
ANC Horta-Guinardó
Fa temps que m'he adonat que els prejudicis no són exclusius de la gent gran, dels conservadors o de dretes, tant els d'esquerra com els que es diuen anticapitalistes mostren estar-ne carregats.
Els canvis que proposen, com tu dius, els resultaran inviables i així es veurà si se'ls presenta l'ocasió d'actuar perdent-se una ocasió immillorable de progressar.
Pilar Trenchs