Els unionistes només fan que criticar la llista de Junts pel sí perquè no és una llista convencional, perquè no està encapçalada per un polític, perquè és un batibull sense un programa clar, perquè això i perquè allò. Els ho tornaré a explicar, a veure si per fi ho entenen.
La llista és tan atípica perquè aquestes eleccions també ho són; ells s’obstinen a dir i repetir que només són eleccions autonòmiques i s’entesten a no veure que són un referèndum disfressat d’eleccions perquè un referèndum a cara descoberta no ens el deixen fer. Anem a pams:
- No està encapçalada per un polític perquè el veritable impulsor del procés és la societat civil que ha exigit repetides vegades a la classe política que es comprometi a dur-lo a terme, per tant és lògic que en una llista unitària vagi davant de tot. El fet que el presidenciable sigui el número quatre pot no ser habitual, però no hi ha cap impediment al respecte.
- És clar que tenen un programa clar: posar en marxa la independència de Catalunya que és el punt que comparteixen. En la presentació ja van explicar els passos que s’hauran de seguir.
- Sí que és veritat que hi ha partits de tots colors, perquè del que es tracta és de saber si hi ha majoria independentista i això no és exclusiu de cap tendència política; aquesta llista és inclusiva com ha de ser la societat que volem, on hi càpiga tothom pensi com pensi. Hi ha gent a qui li fa nosa CDC, que creu que no hi hauria de ser, que per sentiment votaria l’opció Junts pel sí, però com que és la “llista d’en Mas” es decanten cap a una altra banda. És clar que Convergència hi ha de ser! És que si no hi fos ens l’hauríem d’inventar! On s’ha vist un país democràtic sense una dreta? A més, comparant amb altres dretes europees CDC és de les més moderades.
- Algú té por que com que es tracta d’una llista de protagonisme civil, els diputats que surtin no sàpiguen governar. A veure, un polític és una persona que es dedica a la política independentment de la seva tasca professional, no es necessita cap formació específica, per tant qualsevol dels qui es presenten poden fer-ho tan bé com els que hi ha ara; a més, ja han dit que serà un govern de coalició amb caràcter transitori que durarà divuit mesos com a màxim.
Estic d’acord que hauria estat molt més fàcil fer un referèndum com cal, però ens han obligat a fer mans i mànigues per poder saber quants som. No han parat de posar-nos pals a les rodes i no esperem que ens ho posin fàcil.
Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI
