Qui és vostè per amenaçar-nos veladament, quan som un poble pacífic.
Qui és vostè per opinar per nosaltres quan nosaltres ja hem opinat a les urnes.
Qui és vostè per parlar de solidaritat en nom d’una nació que ens té sotmesos i ens ofega.
Qui és vostè per esmentar l’estat de dret quan, a Espanya, no hi ha separació de poders.
Qui és vostè per brandar una Constitució que va ser redactada amb fusells sota la taula.
Qui és vostè per, des de la seva altivesa, dirigir-se a nosaltres com si fóssim súbdits de segona.
Qui és vostè per exigir el compliment de les lleis quan gaudeix de blindatge judicial.
Qui és vostè per donar-nos lliçons de democràcia quan a vostè no l’ha votat ningú (potser per això sempre posa les lleis per endavant de la democràcia i no a l’inrevés com hauria d’ésser).
Li dic:
Vostè és fill d’aquell que va heretar la Corona directament del sanguinari dictador, jurant els principis del ‘Movimiento’.
Vostè és fill d’aquell que un dia, sense ruboritzar-se, va dir que “nunca fue la nuestra lengua de imposición, sinó de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntat libèrrima el idioma de Cervantes”, oblidant intencionadament, la repressió lingüística del seu avantpassat comú, Felip V, el 1714, la de Primo de Rivera, la dels 40 anys de franquisme i la persecució actual del català.
Vostè no ens representa en absolut.
Joan Xuriach
HGxI