“Els resultats tan espectaculars d’En Comú Podem fan inviable la investidura d’Artur Mas”. L’eco-socialista Joan Coscubiela extreia aquesta conclusió després de les eleccions al Congrés Espanyol, oblidant, com si mai hagués existit, el plebiscit del 27-S on Junts pel Sí (amb Mas al capdavant) va recollir gairebé un 40% dels vots, mentre que CSQP (amb ell) amb prou feines un 9%.
Fa anys vaig escriure, en un diari digital, un comentari envers unes declaracions típicament desarrelades d’en Joan Herrera: “aquesta gent d’Iniciativa (per cert, què en queda?) defensa abans el vol del mosquit tigre al seu pas per l’aeroport del Prat que Catalunya”.
El temps m’ha acabat donant la raó. Veure el rostre crispat d’en Coscubiela quan malparla d’en Mas o Convergència -i ara, de qualsevol que estigui a favor de la independència de Catalunya- és una experiència curiosa perquè, que jo sàpiga, viu ací i té informació de primera mà, sap, més enllà de les misèries dels partits polítics, que Catalunya està sent sotmesa a un setge per part de l’estat espanyol amb atacs a la llengua, a les llibertats democràtiques i un ofegament econòmic que és el responsable del malviure de molts conciutadans als que, irònicament, diu defensar.
Joan Xuriach Fusté
HGxI
Molt encertat.
Estic decebuda del progressistes d’esquerres catalans.
Considero que Convergència, el partir majoritari a CAT, un cop s’ha deslliurat del llast de Unió, es desplaça cap a l’esquerra, situant-se en un centre esquerra que defineix bastant be la posició promig dels catalans.
Lamento els escarafalls de la CUP
És oportú recordar el que Joan Maragall escrivia al seu poema “Elogi del viure”:
“… esforça't en el teu quefer com si de cada detall que penses, de cada paraula que dius, de cada peça que poses, de cada cop de martell que dónes, en depengués la salvació de la humanitat. Perquè en depèn, creu-me.”
Substituïu “humanitat” per independència… Doncs això.