Llegeixo a la premsa que tots els partits polítics han presentat una esmena a la totalitat als pressupostos del govern de la Generalitat.
Jo, com moltes altres persones, m’he passat tota la vida professional dialogant, debatent i consensuant; moltes persones hem treballat en equip per tal de fer bé la nostra feina enriquint la nostra visió amb les opinions dels altres i ben segur que nosaltres hi hem guanyat alhora que aconseguíem uns més bons resultats professionals. No crec que l’activitat política sigui tan peculiar que les coses s’hagin de fer d’una altra manera, tampoc em sembla que el fet d’ignorar sempre les aportacions alienes sigui bo per a ningú.
Trobo estrany que els diferents partits no hagin estat capaços de trobar res acceptable a la proposta que ha presentat el govern, que no hi hagi res que permeti de construir entre tots una nova proposta en lloc de començar de zero; de fet alguns van presentar una esmena a la totalitat tant ràpidament que jo fins i tot vaig pensar que era impossible que s’haguessin llegit el document del govern. Però es veu que hi ha una part de la nostra classe política que ni sap ni vol consensuar res i no sé si el que realment els interessa és el progrés del país i el benestar dels ciutadans. Alguns el que volen és anar passant el temps tot fent la viu viu mentre que altres només volen marcar diferències amb els altres partits. Presentar esmenes a la totalitat no és altra cosa que un intent de marcar territori.
Aquestes actuacions contribueixen molt directament al descrèdit de la política i al desànim de la gent, fomenten la crítica superficial esbiaixada i afavoreixen la passivitat i l’abstenció del ciutadà.
Les persones que estem interessades en canviar realment el país i que des de la nostra vida diària procurem contribuir i aportar alguna cosa a la vida social col·lectiva comencem a creure que la mena de política que alguns fan no és la que molts voldríem i que fan falta molts canvis per tal de renovar a fons la classe política del nostre país.
Teresa Calveras
HGxI
