Colonitzar és sotmetre un país o territori militarment, administrativament o econòmicament.
Catalunya compleix els tres requisits:
- El 1714, la derrota i ocupació militar;
- el 1716, el decret de Nova Planta, expressió de l’absolutisme que encarnava Felip V i de l’esperit annexionista i assimilador de Castella;
- tot plegat, l’inici de l’espoli econòmic que encara patim.
L’obsessió de tot colonitzador és acabar amb les arrels lingüístiques, amb la cultura i amb qualsevol tret diferenciador. La uniformitat, en aquest cas castellana, ha de regir la vida quotidiana de l’ocupat.
Durant aquests segles, els diferents sistemes polítics imperants a Espanya (monarquies, repúbliques i dictadures) s’han dedicat, de forma més o menys acarnissada, a culminar la feina iniciada per Felip V. No ho han aconseguit i, ara, ens trobem en la cruïlla definitiva.
Hem de ser prou dignes per recordar i honorar els avantpassats que varen mantenir la flama encesa durant els segles de foscor, prou forts per lluitar, pacíficament, per la llibertat, i prou conseqüents per construir un país millor per les generacions venidores.
Amb el permís de Gabriel Celaya: La independència és una arma carregada de futur.
Joan Xuriach Fusté
HGxI
Nota: Podeu clicar les icones de Facebook i Twitter que hi ha aquí sota i així aquest escrit arribarà als vostres amics o seguidors.
