En el passat ple del Parlament la senyora Arrimadas titllava els nostres polítics de mentiders i els acusava de tenir-nos enganyats per insistir en una via cap a la independència que, segons ella, és impossible; devia creure que així ens faria “obrir els ulls”, ens decebrien i deixaríem de donar-los suport.
Doncs no, senyora Arrimadas, no ens sentim enganyats ni decebuts. Quan vam començar ja sabíem que no era una empresa fàcil, que davant teníem un estat totalitari, acostumat a fer la seva passant per sobre de tot, i a qui el diàleg li sembla una feblesa. El nostre error de càlcul va ser pensar que hi hauria línies vermelles que no s’atrevirien a creuar, però l’1-O ens va quedar ben clar: són capaços de tot, fins i tot de saltar-se les seves pròpies lleis o adaptar-les a les seves conveniències.
I ara que tenim la bota de l’estat damunt el cap, què hem de fer? Abaixar la mirada i renunciar a les nostres aspiracions? Renegar de qui, malgrat les dificultats, ens ha portat fins aquí? Això no ho farem, no renunciarem al nostre somni de llibertat.
Vostè sí que menteix; menteix dient que serà “la presidenta de tots els catalans”. Com vol ser la presidenta de tots els catalans si el seu partit va néixer per lluitar contra el model d’escola catalana i no fa més que engegar creuades contra la nostra llengua? Com vol ser presidenta de tots els catalans si quan sona “Els segadors” al Parlament vostè es plega de braços i posa mala cara? I no només ens menteix a nosaltres, els independentistes, sinó que menteix als seus electors; com pot ser “la presidenta de tots els catalans” si és còmplice de l’aplicació del 155 que està perjudicant en igual mesura els independentistes i els unionistes? Com ho pot justificar davant dels seus votants?
Senyora Arrimadas, vostè no vol ser “la presidenta de tots els catalans”, vol ser la governadora d’una colònia, que és com considera Catalunya.
Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxInd
