Entenc que no vulguin que ningú vegi les seves cares.
Els guàrdies civils i els policies nacionals que declaren al judici menteixen, tots ho sabem i ells també.
Em crida l’atenció com es queixen de barricades fetes de bales de palla, de cares d’odi, de persones que els feien retrocedir i que cantaven tot aixecant les mans i així fins a moltes altres “agressions” que diuen que van patir. Si no fos perquè som en un judici injust les seves declaracions ens farien molt riure.
Per una banda, defensant les escoles hi havia pobles sencers, gent de totes les edats i tots formant barrera amb les mans alçades i cantant, per l’altra, furgonetes i més furgonetes plenes de policies uniformats, tots vestits de negre, amb cascos, escuts, porres i altres eines de defensa i d’atac i resulta que els que tenen por són els atacants.
En fi, no calen gaires comentaris. Si jo fos ells i expliqués davant les càmeres de televisió el que diuen que va passar i com van patir, també voldria que ningú veiés la meva cara. Em faria massa vergonya tot plegat.
(I m’he autocensurat molt!)
Teresa Calveras
HGxInd
