‘Vuesa merced’ va arribar, el dissabte passat, al cim de l’oratòria; amb el seu verb fluid, va enardir la plana major socialista reunida en comitè federal (quina gràcia!), i fins i tot va convèncer el senyor Iceta – a qui només li va faltar posar-se el barret de tres puntes i cascavells – perquè votés a favor de la seva proposta.
Una part del discurs (només per això ja va pagar la pena, em refereixo a tal novetat) es va centrar en els atacs a l’independentisme: “no volem una Europa neomedieval on apareguin regnes, principats o repúbliques aristocràtiques, es diguin Flandes, Escòcia, Catalunya, Valónia o Venècia”.
Dir al Sr. Fernández que el model que tant defensa (Espanya) sí que és un regne; concretament, un regne beneït i apadrinat, en el seu dia, pel dictador Franco.
Respecte a la república aristocràtica esmentar-li que on sí que hi ha uns quants ‘barons’ és al seu partit, i a més són els qui manen de veritat, vostè és el seu pregoner.
Els catalans volem una república democràtica, ni més ni menys. Tornem al discurs: “Si no volen ser els nostres compatriotes, hauran de ser els nostres conciutadans”.
Gràcies Sr. Fernández per no criminalitzar el meu pensament i no obligar-me a anar pels carrers amb un cartell que digui: ‘Soy español!’; això sí, hem de seguir pagant la festa per ‘pebrots’: peonades, rescat d’autopistes, projecte Castor, ‘renove’ de mobiliari, AVE… colonialisme en estat pur.
Joan Xuriach Fusté
HGxI
