La despietada fredor del capitalisme i la dictadura dels mercats han creat el caldo de cultiu necessari per a l’aparició, a Europa, de líders messiànics que garanteixen la protecció dels ‘seus’ en contra de la dels ‘altres’.
L’atur (sobre tot el juvenil), les mentides dels partits tradicionals, la desaparició de l’autèntica socialdemocràcia (Olof Palme fou assassinat el 1986), l’evasió de capitals, les deslocalitzacions, els desnonaments, la impunitat de la corrupció i la negativa dels governs europeus a acollir refugiats que escapen de guerres que, en certa manera, ells mateixos (els governs) han provocat o permès, desconcerta, oprimeix i divideix la ciutadania fent-la molt més vulnerable a la por i, en conseqüència, a l’apatia, la intolerància i la insolidaritat.
La societat esdevé un ramat d’ovelles sense rumb, fàcilment controlables i guiades pel ‘pastor’ de torn.
A l’Estat espanyol, no ha aparegut res de nou pel que fa a l’extrema dreta perquè sempre hi ha estat present i gaudint de total impunitat, tot i que electoralment han tingut presències testimonials i anecdòtiques perquè el gruix dels seus seguidors voten habitualment PP i ara també Ciudadanos.
Durant la República de Weimar, l’any 1923, el periodista barceloní Eugeni Xammar publicava una suposada entrevista a Adolf Hitler on explicava com s’estava covant el que ell va anomenar “l’ou de la serp”.
Joan Xuriach
HGxI
