Després de les eleccions del 27S i el bon resultat obtingut per les candidatures que defensen la independència com a opció de futur per Catalunya, ara és l’hora de la prudència.
Que quedi clar que no parlo de ser prudents per desdir-nos dels nostres objectius, sinó que crec que és més que mai necessària per tal de fer possible que s’assoleixi l’objectiu.
En aquest moment Junts pel sí i la CUP estan obligats a asseure’s a negociar i, si volen assolir que Catalunya sigui un estat, ells han de tenir sentit d’estat.
Jo no sóc ningú per parlar dels termes de la negociació i entenc que aquesta pot tenir diversos moments i diferents estratègies, però penso que tots els que hem anat assistint a les mobilitzacions que ens han portat on ens trobem, els que hem participat en actes i xerrades o hem intentat convèncer els nostres amics i veïns, tenim el dret d’estalviar-nos certes escenificacions que els nostres partits ens van fer viure després del 9N i en altres moments del procés.
Estic convençut que els podem exigir que s’estalviïn declaracions públiques enceses, filtracions malintencionades i sortides de to.
Aquesta és la prudència que els demano, que estiguin un temps evitant sortir davant dels mitjans, que parlin fins l’extenuació, amb discreció, oblidant-se dels interessos partidistes i evitant, sobretot, donar la raó als que diuen que hem perdut.
Antoni Rifà i Ros
HGxI
