Em refereixo al Sr. Espadaler, cap de llista d’Unió pel 27-S. Qui l’ha vist i qui ara el veu! El que diu i el que fa xoquen, no mereix cap credibilitat política perquè ens han estat enganyant en el seu comportament dins la federació CiU mostrant que no eren els veritables successors del partit de Carrasco i Formiguera. 

No em puc creure les afirmacions que fa perquè posa en qüestió tot allò que deia i feia com a conseller d’Interior. Han jugat al gat i a la rata per desacreditar i mediatitzar Convergència davant els interessos de Duran a Madrid. Que no em parlin més de catalanisme perquè ha resultat fals a l’hora de la veritat. 


Parlen de seny, una virtut sana, però que també serveix per encobrir la covardia davant la incapacitat d’assumir el procés sobiranista en raó d’altres interessos prevalents. S’ha vist ben clar que el Sr. Espadaler no és altra cosa que l’escolanet del Sr. Duran i Lleida, el comportament polític del qual, finalment, ha revelat davant de tots aquells que els havíem votat, la hipocresia i la falsedat de la posició política d’Unió en l’actual cruïlla històrica de Catalunya respecte d’Espanya, tancada al veritable diàleg democràtic. 


No sé, doncs, de quin diàleg ens parlen. La Unió d’Espadaler ha canviat de bàndol, posant-se ara en la mateixa línia d’ICV, EUiA, Podem i Procés Constituent, i no cal dir, del PP, del PSC o de Ciutadans, decidits a enfrontar-se a la voluntat d’independència d’una part important clarament majoritària. 


La virtut de la revolució democràtica del procés sobiranista català ha consistit a desemmascarar les falses caretes per tal d’apreciar el que hi ha dins de cadascú en veritat.

Leonci Petit Torné
HGxI

Publicat a “el lector escriu” del Punt-Avui el dia 04.08.2015