Si l’assoliment d’un Estat independent sempre ha format part dels programes electorals dels partits independentistes, ¿per què portar a la pràctica aquests compromisos electorals és ara delicte?
Si quan ETA atemptava i matava civils, la política espanyola afirmava que de tot es pot parlar sense violència, lògicament també del dret a l’autodeterminació, ¿per què en absència total de violència es nega la possibilitat de qualsevol diàleg amb Catalunya?
Si en nom d’Espanya s’agredeixen vianants pel carrer (centenars de casos documentats), es desitja la presó i la càmera de gas als nostres representants polítics o es fa bandera de la repressió i el terrorisme d’Estat, ¿per què s’acusa l’independentisme, caracteritzat pel seu pacifisme, de delictes que mai no ha comès?
La llista de contradiccions seria interminable. Instal·lat en la mentida, l’Estat espanyol s’ha transformat en un monstre encegat de revenja i ferit de mort.
Salvi Pardàs Sunyer
HGxRep
