La Monumental, 1965. Tinc nou anys, emfotografien al pati de quadrilles amb els toreros, les amistats de l’avi amb el
personal de la popular plaça fan possible aquest privilegi.
Em sento gran al
costat d’adults (prohibida l’entrada
als menors de 14 anys), m’encurioseix tot,
els colors vius que envolten el món taurí, la música,
l’estètica dels moviments del torero amb el brau… Sembla irreal, és com un somni.
costat d’adults (prohibida l’entrada
als menors de 14 anys), m’encurioseix tot,
els colors vius que envolten el món taurí, la música,
l’estètica dels moviments del torero amb el brau… Sembla irreal, és com un somni.
Malgrat
l’oposició de la mare, durant uns quants anys vaig assistir a moltes
“corridas”, tantes que em vaig convertir en un petit expert que enorgullia el
meu avi i sorprenia els veïns de seient. L’argot, la lídia i les diferents
característiques dels braus i les ramaderies, tot ho sabia.
l’oposició de la mare, durant uns quants anys vaig assistir a moltes
“corridas”, tantes que em vaig convertir en un petit expert que enorgullia el
meu avi i sorprenia els veïns de seient. L’argot, la lídia i les diferents
característiques dels braus i les ramaderies, tot ho sabia.
“Un dia em vaig
fer
gran de cop
gran de cop
i la barbàrie em
va esclatar a la cara”
Un dia em vaig fer
gran de cop i la mort va esdevenir real, la barbàrie em va esclatar a la cara.
Guardo les fotografies juntament amb totes les altres que capturen moments de
la meva vida. Records en blanc i negre que no haurien d’haver sobreviscut al
color.
gran de cop i la mort va esdevenir real, la barbàrie em va esclatar a la cara.
Guardo les fotografies juntament amb totes les altres que capturen moments de
la meva vida. Records en blanc i negre que no haurien d’haver sobreviscut al
color.
El desembre de 2008 vaig signar la ILP contra les curses de braus a
Catalunya.
Catalunya.
Joan Xuriach
HGxI
