Tornem al carrer! Ens hi juguem massa per fer-nos els desmotivats o cansats, no és prou important la llibertat? Què volem? Arribar a la independència escarxofats al sofà? Si estem emprenyats amb els nostres polítics ja hi haurà temps per discutir-ho, ara és el moment d’anar plegats. Fem-ho per a tots i cadascú d’aquells que, des del llunyà 1714, han patit l’exili, la presó, l’espoli, la repressió, el silenci i la mort pel fet d’ésser i, malgrat tot, voler ésser.
Pedrolo, l’any 1978, va deixar escrit: “Jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres… No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure, com a ciutadans de llur nació. Exactament com viuen i moren aquells que ara ens refusen allò que es concedeixen, oblidant voluntàriament que els drets humans emparen, amb les persones, els pobles.”
En aquests moments de revisionisme històric fins i tot des del cap i casal, de citacions judicials a Mas, Ortega, Rigau, Homs i Forcadell i d’ofec econòmic, lingüístic i social per part d’Espanya; els catalans que estimem, per sobre de tot, la llibertat, la justícia i la dignitat hem d’omplir els carrers de Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona. Cinc indrets i un sol clam: In-inde-independència!.
Joan Xuriach Fusté
HGxI
- NOTA: Ajudeu a fer difusió del nostres articles clicant les icones de Twitter o Facebook que trobareu al final de cada un d’ells.
