Quaranta anys fent eleccions són suficients per crear una il·lusió col·lectiva i fer-nos creure que som lliures per escollir els nostres representants. Fins fa poc no hem sabut veure prou bé que aquells que escollim han estat triats prèviament pels poders d’Estat (econòmic, religiós, monàrquic, mitjans de comunicació, banquers, IBEX-35, bancs i famílies addictes a la indissoluble unitat de la pàtria).
Tant si triem esquerra com si escollim dreta tots els candidats tenen el vistiplau previ. Els ciutadans no escollim lliurement qui volem que ens representi en la vida política sinó que triem entre els “escollits” prèviament mitjançant complexes i obscures maniobres dins dels partits.
Invertir els procediments de formació de candidats i de creació de llistes serà una tasca imprescindible per convertir l’actual democràcia borrosa en un sistema autènticament democràtic. Una tasca realment difícil però que en la revolució catalana hauria de ser la pedra central de la construcció de la Nació Catalana. Per contra ens trobem amb uns partits de matriu catalana que no estant per la feina. S’ha posat en evidència a Catalunya en la campanya per a les eleccions del 28A i en les prèvies a les municipals veient que les dues iniciatives ciutadanes (el Front Republicà que aconseguí els avals per presentar-se en un temps rècord i sense publicitat ni pressupost, i les candidatures als ajuntaments, construïdes amb un procés de primàries obertes a candidats i votants) han estat silenciades pels mitjans i apartades de tots els debats públics amb els altres candidats sense que els nostres partits en fessin escarafalls.
El que és més greu encara és que partits que defensen la creació d’una república catalana plenament democràtica, ERC i JuntsxCat, hagin actuat de la mateixa manera, quan hagués estat noble permetre la presència de Front republicà (FR) al debat de TV3, i no ser col·laboradors necessaris per censurar la presencia de la candidatura sorgida de primàries Barcelona, Barcelona és Capital, en els debats que es programen per les eleccions municipals. És un mal símptoma que això passi i ens indica que haurem de treballar molt per ajudar els partits independentistes a sortir d’aquests mals costums poc democràtics apresos durant la fatal transició espanyola. No tenen excuses. Tenim una democràcia borrosa i molta feina a fer des de la ciutadania.
Alfons Carreras
HGxInd
