Quan ja pensàvem que no podrien arribar gaire més lluny en les seves contínues mostres repressores i antidemocràtiques l’arribada dels presos polítics al Congres i al Senat ens ha ofert un espectacle esperpèntic i lamentable.
Holliganisme, mala educació, insults, boicot a les declaracions de diputats electes, … Tot un catàleg d’allò que no ha de ser un parlament democràtic i respectuós amb les persones.
Tots aquests senyors (dic senyors per anomenar-los d’alguna manera) que s’esveren tant davant els presos han de saber que si avui han anat al congrés és perquè els hem votat els ciutadans, alguns han estat votats en dues eleccions diferents i mai s’han respectat els vots dels electors la qual cosa és bastant greu si considerem que vivim en una democràcia.
I tots els que, sense insultar i sense formar part de l’espectacle, el toleren sense manifestar el seu rebuig de manera dràstica que sàpiguen que també en són còmplices. Que no vinguin després dient que quin greu que hagin de ser a la presó, que si tomba, que si gira, però que què hi podem fer. No cal que s’hi esforcin, ja els hi hem vist el llautó.
Després d’aquest espectacle ara mateix no sé què he de fer, estic dubtant entre cremar el DNI i exiliar-me a Andorra o quedar-me aquí i viure de manera clandestina enmig del Pirineu. Això per no manifestar altres opcions que penso que potser em podrien portar problemes amb la justícia i que prudentment em reservo.
Teresa Calveras
HGxInd
