Tot i que els partidaris d’impedir-lo van repetint de manera reiterada que el referèndum – que intenten boicotejar-lo amb tots els mitjans repressius al seu abast – no se celebrarà, a la premsa es veu que ja ha començat la campanya pel “no”.
Per una banda els arguments utilitzats són desqualificacions i insults que es desacrediten sols, no cal ni parlar-ne.
Per altra banda, es comencen a utilitzar arguments etnicistes, arguments basats en els orígens i en els cognoms. Cap d’aquests arguments tindrà recorregut donat que ha quedat ben demostrat durant els darrers anys que l’independentisme pretén aconseguir una república integradora on les segregacions no poden tenir lloc.
I també sorgeixen els arguments basats en uns hipotètics fets (federalismes, canvis constitucionals, …) que tindrien lloc en un futur inconcret que el present de la política a Espanya no avala de cap manera. Per quins motius hauríem d’hipotecar la nostra vida, el futur dels nostres fills i els nostres néts per uns desitjos que objectivament – totes les dades ho mostren – no tenen cap possibilitat de realitzar-se pròximament? I més tenint en compte que ara ja veiem canvis reals a tocar: república, millora de la qualitat democràtica i polítiques socials que afavoreixin el conjunt de la societat, especialment les persones més desfavorides.
Tant les campanyes del sí com la del no, si es vol que siguin efectives i honestes, han de contestar només aquestes preguntes:
- Com pot millorar la vida diària dels catalans si aconseguim la independència?
- Com pot millorar la vida diària dels catalans si continuem dins de l‘Estat espanyol?
- Que s’expliquin, concretant tant com es pugui, i els ciutadans ja decidirem.
Teresa Calveras
HGxI
