La condemna per les gravacions de Fernández Díaz i De Alfonso ha estat unànime a Catalunya, si exceptuem el PP i la ‘seva fiscalia’. La gravetat dels fets conspiradors i la fatxenderia, més pròpia d’un parell de pinxos que de dos càrrecs oficials, encara porta cua.
Ara bé, centrem-nos en el suposat intent de descavalcar Mas de la Generalitat i posar en el seu lloc Germà Gordó. Lògicament, el Parlament va demanar la compareixença dels dos actors principals, però… I el sr. Gordó?
L’exconseller ha negat haver participat en cap conspiració però en les seves declaracions hi ha incongruències que, si més no, generen dubtes. Gordó: “li explicava tot al President”; doncs bé, si el que deia De Alfonso sobre el complot no era fals (fanfarronejava?) i li va traslladar fil per randa a Mas les converses en qüestió, com és possible que el jutge seguís en el càrrec ni un dia més? També diu que “s’hi reunia amb ell, periòdicament, a causa de les seves funcions com a conseller de Justícia”, però segons un diari català, el 15 de juny passat van tornar a dinar plegats, quan feia temps que ja no era conseller i pocs dies abans que esclatés l’escàndol.
Desaparegut Duran i amb en Espadaler traient a cubells l’aigua d’Unió, el ‘lobby del Pont Aeri’ ha quedat orfe del polític ‘fraternal, català i amb seny’ tan ben valorat a Madrid i que, des de dins, frena la ‘deriva independentista’. El que significà en el seu dia Jordi Pujol, nominat espanyol de l’any 1984 per l’espanyolíssim diari ABC.
Joan Xuriach
HGxI
