L’Estat espanyol va desfermar la seva fúria aquell fatídic dia 1-O del referèndum. L’escalada de repressió no s’ha aturat ni ho farà. Quin ha estat el resultat? Lluny d’acotar el cap, l’independentisme s’ha tornat a refermar com mai a les urnes el 21-D i la determinació popular de construir una República catalana continua inamovible. El conflicte s’ha agreujat, no per culpa del republicanisme pacífic, sinó per culpa del terrorisme d’Estat: violència contra els ciutadans, repressió judicial, persecució ideològica i criminalització de l’oponent polític, que ja tracta com un enemic de guerra.
Al terrorisme d’Estat se li ha d’afegir la violència protagonitzada per unionistes que agredeixen o insulten altres ciutadans per motius ideològics o per exhibir una estelada. El fenomen s’ha estès i ja no és exclusiu de la ultradreta organitzada.
Aquesta casuística (que ja ha esdevingut familiar) gaudeix de la complicitat de l’Estat i del Rei (vegeu el famós discurs del 3-O). El fotoperiodista especialitzat en extrema dreta Jordi Borràs, ha documentat 139 incidents violents protagonitzats per ciutadans espanyolistes a Catalunya des del 8 de setembre de 2017 en el seu informe “En nom d’Espanya” (Anuari Media.cat sobre silencis mediàtics).
En aquesta escalada de violència institucionalitzada em temo el pitjor. Ara que els independentistes són equiparats a terroristes i empresonats per sedició i rebel·lió, què farà l’Estat davant un milió de manifestants la propera Diada? La convertiran en un altre 1-O? Faran servir foc real?
Salvi Pardàs Sunyer
