Després que s’ha parlat tant del procés, suposo que els líders dels principals partits del país estan ben assabentats de què es pretén aconseguir i del gran canvi que suposarà la construcció d’un nou estat, amb tot el que aquest fet comporta de renovació a tots nivells.
Quan sento, doncs, les declaracions d’alguns líders que oposen aquest canvi a una victòria electoral d’esquerres a les properes eleccions penso que, per més que parlin de canvi, en realitat allò que volen és continuar amb l’alternança política que, amb més o menys participants, ha anat funcionant fins ara. O sigui, ara guanyo jo i desfaig el que tu has fet abans i viceversa, amb el resultat que sempre estem més o menys igual o pitjor.
Com es pot oposar l’esquerra a un canvi transversal i durador sorgit de les bases del país? Com pot voler que continuï la situació actual de manca de llibertat per al nostre país?
Les paraules només són paraules i els continguts es desgasten i canvien. Per mi aquesta autoanomenada esquerra allò que vol és aconseguir el poder i potser algun petit canvi i mentrestant anar esperant que els canvis grans, estructurals, arribin d’aquí a molts anys, quan més lluny millor. És esquerra això?
Teresa Calveras
HGxI
