No ens trobem en cap xoc de trens.
Estem davant d’un estat d’excepció (no declarat però efectiu) i d’una suspensió dels drets fonamentals a Catalunya. Tota la maquinària i la guerra bruta d’un estat (executiu, legislatiu i judicial) amb la col·laboració fidel i desinteressada del PSOE i de Ciudadanos i l’equidistància de Podemos; sense aquesta confluència no hi hauria bunquerització del PP.
Amb tots els mitjans de comunicació (escrits, radiofònics i televisius) mentint, manipulant i intoxicant sobre la situació a Catalunya.
Amb la força i la repressió que exerceix l’exèrcit (la Guàrdia Civil és un cos militar) i la policia, diria que més que un xoc de trens és la lluita desigual entre l’statu quo (atado y bien atado), vigent des del 1939 i disfressat de monarquia constitucional, beneïda per Franco i la majoria de la ciutadania de Catalunya (tres quartes parts) que vol votar i decidir el seu futur lliurement.
La culminació de qualsevol procés democràtic és la votació, sense aquest acte només hi ha abús de poder. A Espanya (per això volem marxar) «ni quan les granotes criïn pèl» la via escocesa té alguna possibilitat. Ja ho va dir Antonio Machado: “En España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa”.
Joan Juriach
HGxI
—————————————-
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones (
) que trobes aquí sota
