Primer ‘tenor’: “Els referèndums traslladen a la ciutadania problemes que han de solucionar els polítics”, manifestava hores després de la confirmació oficial del Brexit el candidat socialista Pedro Sánchez. Com diuen per allà: ‘Ole tu!’. Jo hi afegiria (ell ho pensava però no va gosar) que sobretot quan el resultat del plebiscit no el poden controlar i no és el que els polítics de la seva mena desitgen pels seus interessos partidistes.
Recordem el referèndum sobre l’OTAN o, sense anar més lluny, les cues de ciutadans pakistanesos al Raval a les cèlebres primàries de la seva franquícia a Catalunya.
Segon ‘tenor’: Al mateix moment l’inefable Mariano Rajoy també manifestava: “referèndums els justos”, que els carrega el diable (va pensar), a no ser que et garanteixin una victòria per sobre del 95% com feia fa unes dècades el dictador feixista, aquell que tenia com a ministre el fundador del PP.
El tercer ‘tenor’ no es va quedar curt: Albert Rivera (‘dame algo’ De Alfonso) deia sense rubor que “al referèndum havia triomfat la por” i acusava el populisme!, ell que “s’ha de trencar la cara per parlar castellà a Catalunya”.
Davant l’aversió compartida als fonaments de la democràcia, que és el vot de la ciutadania, per una vegada i sense que serveixi de precedent, els catalans hauríem de fer cas dels consells dels líders espanyols: res de referèndums. Una DUI amb la majoria independentista del Parlament i adéu Espanya.
Joan Xuriach Fuster
HGxI
