Al llarg de la nostra vida són moltes les decisions que hem de prendre. Normalment, abans de prendre-les estudiem les diferents opcions i possibilitats que se’ns plantegen des de totes les òptiques possibles. Una altra opció és comentar-ho amb la família i amics, sobretot amb aquells que sabem que tenen les idees clares i són sincers. Quan tot això ja ho tenim clar podem escoltar què hi diuen els experts i deixar-nos aconsellar per aquells que en saben. De vegades és recomanable deixar reposar el tema en qüestió durant uns dies per tal que tot plegat vagi madurant.
Un dia o un altre, però, ens tocarà decidir i la decisió final serà ben nostra. Jo ja l’he presa. Després de veure que Catalunya és menystinguda repetidament per l’Estat espanyol -sigui quin sigui el Govern a Madrid-, després de retallar-nos un Estatut d’Autonomia aprovat pel nostre Parlament, després de portar contínuament al TC totes i cadascuna de les lleis que es fan al Parlament de Catalunya, francament, així no anem enlloc, al contrari, cada vegada va pitjor.
Ho he rumiat molt, n’he parlat amb la família i els amics, he fet cas a experts en el tema i, després de deixar-ho madurar, estic a favor que Catalunya esdevingui un Estat. Us convido a reflexionar-hi. Catalunya no mereix que siguem indecisos.
La Vanguardia.
Llegeix tots els nostres articles d’opinió
Il·lusió o Resignació. Tu decideixes.
