El tramvia blau és l’únic tramvia que no va eliminar l’alcalde Porcioles. És un tramvia entranyable que uneix de forma lenta però incansable, la plaça J.F. Kennedy amb el funicular del Tibidabo.
Fa molts anys hi pujàvem amb uns amics i en observar la lentitud amb la que circulàvem vam fer la juguesca que nosaltres corrent podríem arribar abans. Uns quants vam acceptar el repte però el tramvia, en la seva tenacitat, ens va deixar enrere.
Crec que aquesta anècdota reflecteix clarament la situació de l’esquerra catalana respecte al camí cap a la independència.
Si rememoro l’actuació d’ICV, i amb posterioritat de CSQP, des que el suport per a la independència s’ha anat eixamplant, veig que tot i sumar-s’hi inicialment, els dubtes els van fer baixar en la parada en què calia prendre una decisió clara entre el Sí i el No.
La CUP, per contra, no ha dubtat que aquest és el trajecte que volen fer i no fan cap lleig a cap dels acompanyants que van pujar al tramvia.
El que han d’entendre a ICV- CSQP (I també l’alcaldessa Ada Colau) és que en el tramvia no tan sols hi van partits, de fet n’ocupen pocs seients. La majoria dels seients els ocupen el que anomenem la societat civil en el seu sentit més ampli. I és justament aquest passatge, el que pot explicar els resultats del passat dia 27. Crec que han d’entendre que avui omple més SÚMATE , OMNIUM o l’ANC que no pas cap dels partits. Si entenen això, entendran també perquè en els darrers cinc anys moltíssima gent ha arribat a la conclusió que el progrés social només és factible amb la independència.
Tornant ara a la CUP, crec que ells mateixos han dit que saben que molts dels seus vots són cedits i aquesta cessió es deu sobretot, a la coherència i al compromís que han demostrat en els darrers tres anys. És a dir, se’ls vota perquè són al tramvia.
Jo vaig tenir la sort que el tramvia va haver de parar i finalment hi vaig poder tornar a pujar. L’esquerra que hi és fora també té l’oportunitat de pujar en la parada a la que som ara. I sobretot, que la CUP no baixi. Però que quedi clar, el tramvia segueix pujant i arribarà al final.
Antoni Rifà i Ros
HGxI
————
Nota: Podeu clicar les icones de Facebook i Twitter que hi ha aquí sota perquè aquest escrit arribi als vostres amics o seguidors.
