Professionals de diferents àmbits, agrupats sota el nom de Constituïm, han presentat la seva proposta de Constitució catalana a la cambra de diputats.
Aquesta iniciativa és totalment legítima, però el ressò mediàtic que ha tingut i el formalisme amb què els diputats l’han rebut no m’ha agradat gaire. Qui i com s’ha de redactar una constitució? No tornem a caure en el parany del 1978, quan set persones, els anomenats ‘pares de la Constitució espanyola’, la van redactar.
Segur que el text és tècnicament impecable, però a l’hora de decidir-ne el contingut van cedir a pressions que exerciren els poders reals que venien de la ben viva dictadura franquista. A aquests poders els va ser més fàcil pressionar a un grup reduït que haver-ho hagut de fer sobre una assemblea més amplia.
Els poders militars, eclesiàstic, judicial i econòmic van redactar a l’ombra aquella Constitució, van exercir la ‘seva’ sobirania, i van deixar a la ciutadania l’exercici de la democràcia un dia de cada quatre anys.
Les conseqüències d’aquella constitució ja les sabem: una democràcia de fireta on el poble no mana res i la carta magna de la qual empara indults injustificats; la dependència entre el poder judicial i l’executiu, l’aforament de càrrecs públics sense cap vergonya i la impossibilitat de fer cap referèndum sobre res.
Si finalment Catalunya decideix democràticament esdevenir un Estat, haurem d’exigir als nostres polítics que es faci un veritable procés constituent deixant que s’hi impliquin tots els col·lectius i persones que ho vulguin.
Estic segur que la saviesa col·lectiva estarà més encertada que qualsevol grup d’experts per molt savis que siguin, i espero que ben aviat el mandat democràtic que hem donat al nostre Parlament retorni als ciutadans per iniciar un procés constituent obert i participatiu. Capacitat per a dur-lo a terme la societat catalana en té de sobres.
Alfons Carreras
HGxI
